Powered By Blogger

More about MC.

Mi foto
Vic, Barcelona, Spain
Marta i Carlota

sábado, 27 de septiembre de 2008

¡Vámo pal Summerfestival!

Que impressionant el summerfestival.. sobretot el finde en global! Comencem bé per perdre el tren (arribem i es tanquen les portes davant nostre ¬¬)..

Després patejada estació-restaurant drea per deixar les coses i patejada restaurant drea - platja per fer la primera sesió de platja de tot l'estiu.. Molts riures, i unes fotos xulísimes que no seran publicades MAI (destacu: MAI)

Més tard a l'estació comprar les entrades del SFestival d'en Dosta&co..
patejada platja - restaurant drea canviar-nos i anar de shopping per Mataró mentre la Drea estava en una sessió de fotos! Més tard, anar fins a casa la drea m cotxe i mentre la marta s'estava duxant nosaltres ja estavem apunt de marxar... faltavan 5 minuts perquè marxés l'últim tren i vem fer una patejada de mitja hora corrent, amb talons i mig begudes.. Arribem al tren com tres cubes.. i a sobre cansades.. però ja està, ja hi erem! De les millors nits de l'estiu!

I apart dels mil moments de riure que vem passar, de el moment que em vax veure a dintre l'aigua, del moment de la tota sense espuma, a sobre! van passar coses inexplicables.. fins a veure la sortida del sol, estirats tots junts (primer i últim cop suposu) mirant-ho.

Finalment, per arribar a casa la drea vem fer autoestop amb un violador: Salva. Només dir que si voleu fer autoestop un dissabte a les 8 i a sobre s'us para un cotxe, no pujeu. Podria ser ell.

martes, 16 de septiembre de 2008

+endless summer+

Alguien, hace algún tiempo, me dijo que no podía vivir a base de recuerdos; más tarde descubrí que en realidad son estos los que nos permiten vivir. Somos todo lo que hemos vivido, perdido y aprendido, somos todas las decisiones que hemos tomado, somos las cosas que nunca dijimos o dijimos de más. Así que en realidad son los recuerdos los que nos definen como nosotros mismos. El cuerpo cambia, el pelo crece, la piel se arruga, las células se regeneran…pero solo los recuerdos permanecen, los recuerdos nos acompañan el resto de la vida, son la esencia de cada uno, lo que muchos un día llamaron alma…

+Dale gas!+

Lucha niña guapa, hazlo chica buena, huye de este ruido por la carretera, sigue a las estrellas, dime porque brillas , hazlo con constancia y nunca te rindas. Que hermosas las calles por las que caminas, todas las esquinas de ti se enamoran, te guiñan el ojo hasta las palomas. Ciertos aleantes solo para amarte, dulce presueño, intenso aquel café, como la mañana, clara es tu mirada, todo mas la envidia de todas las flores, y en tu pelo brillan todos los colores: blanco, rojo, verde, amarillo. Hoy estan de fiesta todos en el barrio, la niña morena esta paseando y mira palante como las valientes, suenan campanas, laten corazones, cruje cemento, cruje el cristal, la fuerza del puño brilla en tus ojos, partes de zero vas hacia el cielo. Los hombre se giran, los jovenes silvan, los viejos sonrien desde las terrazas, los niños te agarran por la falda y gritan: Juani la mas guapa, es la mas bonita!

El aire se aparta ante tu fragancia y las nubes cantan esta melodia, suenan los tambores y todos los mobiles tienen cobertura por la criatura. (...) Tu ombligo siempre a el aire, como retiras el pelo de tu cara y lo guardas detras la oreja. Como te lames los labios despúes de sorber el café con leche. Como te endureces quando sientes miedo, tu sonrisa pícara cuando te manchas de Ketchup. Tus sueños. La niña de los ojos del extraradio, la niña que aspira, la superviviente, la que mira palante i no se arrepiente. Dale gas